Bust de Nefertiti (Tuthmose, 1330 aC)
Els estàndards de bellesa han evolucionat al llarg de la història, reflectint els contextos culturals, socials i econòmics de cada època. Aquests estàndards varien no sols amb el temps, sinó també entre diferents cultures i societats. A l'Antic Egipte, la bellesa s'associava amb la simetria, i la figura esvelta i els trets fins eren altament valorats. Les dones utilitzaven maquillatge elaborat, com el kohl per ressaltar els ulls, i portaven perruques estilitzades. En la Grècia clàssica, la bellesa es vinculava amb l'harmonia i les proporcions matemàtiques. Les escultures gregues idealitzaven cossos atlètics i musculosos per als homes, mentre que les dones eren representades amb corbes suaus i proporcionades. La pell clara era un símbol d'estatus, ja que indicava que no es treballava sota el sol.
La bellesa és una promesa de felicitat que només dura un instant
— Stendhal
El bany de Venus (Peter Paul Rubens, 1615)
En l'Europa medieval, els estàndards de bellesa eren influenciats per la religió. Les dones ideals eren de pell pàl·lida, amb un rostre rodó i grans ulls. El Renaixement mostrava preferència per la voluptuositat, les formes curvilínies i els cossos plens, associats amb la fertilitat i l'opulència. Artistes com Botticelli i Rubens celebraven les dones amb cossos generosos i pell clara. Al segle XIX, la figura femenina ideal tenia una cintura extremadament estreta que les dones aconseguien mitjançant l'ús de cotilles ajustades. La moda victoriana valorava una figura de "rellotge de sorra", amb àmplies faldilles i bustos realçats.
.jpg)
Marilyn Monroe (Anys 50)
Al llarg del segle XX els estàndards de bellesa es transformaven vertiginosament. Durant els anys vint, la figura femenina era prima i andrògina. Als anys cinquanta, la figura curvilínia de Marilyn Monroe es va convertir en el model ideal. En els anys seixanta es va recuperar la moda de la primesa extrema, amb figures com Twiggy com un dels seus màxims exponents. Durant els anys 80 i 90, la bellesa ideal va passar a ser la figura atlètica, popularitzada per personatges com Cindy Crawford.
Campanya publicitària de Kalvin Klein (segle XXl)
Avui dia, els estàndards de bellesa són més diversos i globals, amb una multitud de tipus de cossos, tons de pell i trets facials. Els moviments feministes de positivitat corporal han desafiat els ideals tradicionals i han promogut l'acceptació de la diversitat física, qüestionant estereotips i impulsant una autonomia i autoacceptació més grans. No obstant això, un estudi recent del Pew Research Center conclou que les dones són més propenses a rebre comentaris negatius a les xarxes socials a causa dels estereotips. Set de cada deu dones enquestades reporten haver experimentat algun tipus d'assetjament en línia, en comparació del 54% dels homes, i la meitat de les nenes adolescents afirmen que les xarxes socials afecten negativament la seva autoestima en comparar la seva aparença física amb uns estàndards de bellesa ideals i inassolibles.
“ El 40% de les dones se senten insatisfetes amb els seus cossos,
en comparació del 20% dels homes
— Mental Health Foundation
