.jpg)
Taller de costura durant la dictadura franquista
La figura del "cap de família" i el control econòmic sobre l'esposa eren components essencials del règim autoritari i patriarcal que va patir Espanya durant la dictadura de Franco (1939-1975). El règim franquista va promoure un model de família tradicional, en què l'home era l'únic proveïdor i la dona s'encarregava de la casa i de la criança dels fills. En virtut de la Llei de Règim Jurídic de l'Estat de 1958, els marits tenien el control total sobre els béns i les finances de la llar, i les esposes necessitaven el seu consentiment per fer transaccions econòmiques importants, obrir comptes bancaris o treballar en certs sectors. Aquesta normativa reflectia una ideologia que no només subordinava les dones en termes econòmics, sinó que també en limitava l'autonomia personal i professional. Les dones no podien signar contractes, rebre crèdits o fer gestions legals sense autorització, fet que reforçava la dependència dels seus esposos i mantenia el seu paper secundari en l'esfera pública.
La dictadura de Franco va deixar un llegat de desigualtat econòmica i social que les generacions posteriors de dones van haver de superar. Les reformes durant la transició democràtica d'Espanya van ajudar a millorar la situació, però les seqüeles del control econòmic i les actituds patriarcals encara persisteixen en moltes dones que van viure en primera persona aquest episodi de la història recent d'Espanya.
“ A escala mundial, el 65% de les dones tenen un compte en una institució financera,
en comparació del 72% dels homes
— Banc Mundial
El cambista i la seva dona (Marinus, 1539, Museu del Prado)
Fruit del seu confinament en l'àmbit domèstic, en moltes societats patriarcals les dones no disposen de prou coneixements financers, cosa que dificulta la presa de decisions encertades davant de situacions econòmiques complexes. Les dones sovint reporten nivells més baixos de confiança en comparació amb els homes i, en conseqüència, sovint tenen un accés limitat als crèdits i al finançament, fet que limita la seva capacitat per invertir i fer créixer els negocis propis o millorar la seva situació econòmica.
“ Les dones són un 20% menys propenses que els homes a tenir accés a finançament
— Banc Mundial
L'educació financera comporta una independència econòmica més gran per a les dones. Comprendre conceptes com estalvi, inversió, gestió del crèdit o planificació per a la jubilació, permet a les dones tenir més control sobre els seus ingressos i actius, prendre decisions més informades i gestionar i generar recursos de manera més sostenible. Millorant les habilitats financeres de les dones es garanteix la seva seguretat econòmica al llarg de les seves vides, reduint la seva vulnerabilitat i el risc de caure en la pobresa. A més a més, les dones amb una bona formació financera poden influir positivament en l'educació i el benestar econòmic de les seves famílies, generant també un efecte multiplicador en el desenvolupament social i econòmic de les seves comunitats.
Venedora en un mercat de Samarcanda (Uzbekistan)
Transacció a l'estació d'autobusos d'Arba Minch (Etiòpia)
