La Luz, amb les mans endurides per la feina i els detergents, neteja una cuina que no és la seva. Cada racó brilla amb el seu esforç silenciós, només alterat per les rialles dels fills de la casa que juguen a l'habitació del costat. Per sort, el rellotge de la paret avança amb lentitud, perquè encara queda una pila de roba per planxar. En les darreres dècades, als països desenvolupats, les treballadores de la llar han experimentat una evolució important de la seva situació en termes de dignitat i de reconeixement dels seus drets. Això inclou l'aprovació de lleis que els garanteixen un salari just, unes hores de treball regulades i l'accés a la seguretat social. Les organitzacions i els moviments civils han tingut un paper fonamental en aquesta lluita, advocant per la ratificació de convenis internacionals, com el Conveni 189 sobre Treball Decent per a les Treballadores i Treballadors Domèstics. Tot i els avenços, els obstacles no s'han superat del tot.
“ A escala mundial, hi ha uns 67 milions de treballadors de la llar.
Les dones representen el 90% del total de treballadors en aquest sector
— Organització Internacional del Treball
Manifestació de treballadores domèstiques (RTVE)
Moltes treballadores de la llar pateixen condicions laborals precàries, incloent-hi baixos salaris, llargues jornades laborals sense els descansos adequats o la manca de contractes formals que les deixa desprotegides davant de malalties, accidents laborals, la maternitat, la jubilació o l'acomiadament injustificat. A més a més, a causa de la naturalesa privada de la feina, són especialment vulnerables a l'abús, l'explotació i l'assetjament per part dels seus ocupadors. En molts casos, aquesta situació s'agreuja per la manca de proteccions legals efectives i mecanismes de denúncia accessibles.
“ El 20% de les treballadores de la llar no tenen contracte de treball escrit
i el 50% no tenen accés a la seguretat social
— Organització Internacional del Treball
A Europa s'estima que hi ha al voltant de tres milions de treballadores de la llar. Gràcies a l'existència de lleis laborals robustes, els salaris són més alts i les condicions són millors que en altres regions del món. Tot i això, també pateixen discriminacions i irregularitats significatives, incloent-hi la manca de protecció social i de reconeixement per la seva feina, en molts casos invisibilitzada. El futur del col·lectiu depèn del ple reconeixement dels seus drets com a treballadores, eliminant les desigualtats estructurals, promovent polítiques inclusives i garantint que totes, sense excepció, puguin gaudir de condicions laborals dignes i justes, sense patir explotació ni discriminacions.