Protesta de les Sufragistes a Londres (Anglaterra)
La consolidació dels drets polítics de les dones ha estat un procés de resistència i de lluita per la igualtat, protagonitzada per activistes valentes que van tenir el coratge de desafiar les normes establertes. És el cas de les "sufragistes", un grup de dones que es van rebel·lar pel dret a vot a l'Anglaterra de principis del segle XX. Liderades per figures com Emmeline Pankhurst i les seves filles, Sylvia i Christabel, aquest grup de dones, membres de la Unió Social i Política de Dones, van patir arrestos, empresonaments i vagues de fam, desafiant una societat que feia molt de temps que les ignorava. Finalment, el 1918, després d'anys d'intenses protestes, es va aprovar la Representation of the People Act, un document que atorgava el dret al vot a les dones majors de trenta anys que complien certs requisits de propietat. El 1928, l'Equal Franchise Act va estendre el dret al vot a totes les dones majors de vint-i-un anys, en igualtat de condicions amb els homes. El moviment de les Sufragistes va establir les bases per a futures demandes d'igualtat en altres àmbits i en altres països.
“ A Espanya, les dones van obtenir el dret al vot el 1931
— ONU Dones
Protesta de les Sufragistes a França
Els drets polítics de les dones i la seva presència en les institucions ha experimentat una evolució significativa al llarg de la història. En temps passats, les nobles podien gestionar propietats i influir en la política mitjançant matrimonis estratègics, però no va ser fins a finals del segle XIX i principis del XX que es van intensificar els moviments sufragistes a diversos països. Aquests esforços van culminar amb importants victòries, com l'atorgament del sufragi a les dones a països com Nova Zelanda (1893), Austràlia (1902), el Regne Unit (1918) o els Estats Units (1920). A Espanya, les dones van obtenir el dret al vot el 1931.
A mesura que les societats avançaven, les dones van començar a intervenir activament en la política més enllà del vot: van aconseguir ocupar càrrecs electes en parlaments nacionals, governs locals i organitzacions internacionals, incrementant la seva presència en els espais de presa de decisions. L'adopció de convencions i tractats internacionals, com la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona de l'ONU el 1979, va enfortir el reconeixement dels seus drets polítics i va instar els Estats a garantir la igualtat en la participació política. Tot i els avenços, encara enfronten reptes importants. A escala global, només el 24% de les alcaldies o el 21% dels ministeris estan ocupats per dones, evidenciant una bretxa significativa en l'accés equitatiu a les funcions públiques.
“ Les dones només ocupen el 26,5% dels escons parlamentaris a escala mundial
— ONU Dones
En molts països, les dones estan infrarepresentades en parlaments, governs locals i la resta d'institucions. Les normes culturals arrelades continuen perpetuant rols de gènere tradicionals que descoratgen la participació política de les dones. Aquests obstacles poden ser difícils de superar fins i tot amb avenços legislatius formals. Sovint, les que es dediquen a la política pateixen amenaces, violència, assetjament i discriminacions, cosa que pot afectar la seva confiança i la capacitat per exercir les seves responsabilitats de manera eficient i segura.
Votants celebren la victòria de Lula en les eleccions presidencials del Brasil
