El sostre de vidre
El terme "sostre de vidre" fa referència a les barreres invisibles, però reals, que impedeixen que les dones i altres minories, malgrat els seus mèrits o capacitats, assoleixin nivells més alts en les seves carreres professionals. Una de les primeres mencions documentades del terme va ser en un llibre publicat el 1984 per Gay Bryant. Tot i això, el concepte va ser popularitzat el 1986 per la revista Wall Street Journal en un article titulat The Glass Ceiling: Why Women Can't Seem to Break the Invisible Barrier That Blocks Them from the Top Jobs. El terme va ser adoptat ràpidament en estudis acadèmics, informes governamentals i discursos públics per descriure les dificultats i limitacions estructurals i culturals que afecten la mobilitat laboral de les dones. Des de llavors, el "sostre de vidre" s'ha convertit en una metàfora poderosa i àmpliament utilitzada per descriure les desigualtats de gènere en el lloc de treball, inspirant nombroses polítiques destinades a abordar i desmantellar aquestes barreres invisibles, però, al mateix temps, evidents.
“ El 61% de les dones consideren que no tenen les mateixes
oportunitats de promoció que els seus col·legues masculins
— McKinsey & Company, Women in the Workplace Report
Xef i marmitona en un restaurant de Beijing (Xina)
Les desigualtats entre homes i dones en l'àmbit laboral han estat factors persistents al llarg de la història, i encara avui continuen sent un obstacle important. Tot i les lleis en favor de la igualtat de gènere, moltes dones encara enfronten discriminacions al lloc de treball en forma de biaixos en la contractació, en la promoció, en l'assignació de tasques o en el salari. En les darreres dècades, la desigualtat salarial entre homes i dones s'ha reduït, però malgrat els avenços, existeix una bretxa significativa en molts països i sectors. Fins i tot quan les dones i els homes exerceixen rols idèntics o similars, les dones solen guanyar menys que els seus col·legues masculins. A la Unió Europea, la bretxa salarial de gènere és del 14,1%.
“ A escala mundial, les dones guanyen un 23% menys que els homes per la mateixa feina
— Organització Internacional del Treball
Aquesta bretxa encara és més pronunciada en àrees rurals de països en desenvolupament, on la participació laboral de les dones és significativament alta, tot i que sovint en treballs precaris, sense protecció social i mal remunerats. A l'Àfrica Subsahariana, més del 90% de les dones rurals treballen en sectors informals. A més a més, en moltes regions, les dones tenen menys accés a recursos productius, com terres, crèdits o tecnologia, cosa que contribueix a amplificar les desigualtats i perpetuar els cicles de pobresa que pateixen.
“ Les dones de zones rurals guanyen el 60% del que guanyen els homes
— FAO
Una dona fent pa (Uzbekistan)
Una dona escampant el gra (Laos)
