La lletera (Johannes Vermeer, 1660)
Amb concentració silenciosa una dona aboca llet en un bol. Sosté la gerra amb les dues mans. Al voltant seu hi ha diversos objectes: un pa de pagès, una gerra de gres, una cistella i una galleda de llautó. La lletera (Het melkmeisje o De melkmeid en neerlandès) és un oli sobre tela de Johannes Vermeer pintat entre 1658 i 1660 i considerat una de les seves obres mestres.
La representació de la dona en l'art reflecteix els patrons estètics i socials predominants de cada època. En l'art clàssic i renaixentista, les dones eren representades sovint com a muses inspiradores, deesses, verges o figures al·legòriques que simbolitzaven conceptes com la puresa, la fertilitat, el desig o el pecat. En altres obres, les dones van ser retratades en rols domèstics, com a mares i mestresses de casa, reforçant la idea que el seu lloc era a la llar. Durant el colonialisme, les dones de cultures no occidentals van ser sovint representades de manera exòtica i subjugada, perpetuant estereotips de gènere i alhora racials.
Susanna i els vells (Artemisia Gentileschi)
Durant el Renaixement i el Barroc, encara que les dones continuaven sent principalment muses, algunes artistes femenines com Sofonisba Anguissola i Artemisia Gentileschi van començar a destacar, qüestionant els rols tradicionals i guanyant reconeixement en un camp dominat pels homes. Artemisia Gentileschi, una de les pintores més importants del Barroc, és coneguda per les seves poderoses representacions de figures femenines bíbliques i mitològiques que desafien els estereotips de la submissió femenina.
El segle XIX va suposar un interès creixent per la representació realista de la vida quotidiana. Artistes com Berthe Morisot i Mary Cassatt, del moviment impressionista, van representar escenes íntimes de la vida domèstica i del món de les dones des d'una perspectiva femenina.
Sofonisba Anguissola (Autorretrat)
Durant el segle XX, amb l'auge dels moviments d'avantguarda i el feminisme, la representació de les dones en l'art esdevingué més diversa i complexa. Artistes com Frida Kahlo van explorar temes d'identitat, gènere i dolor personal, mentre que altres com Georgia O'Keeffe van desafiar les normes estètiques i temàtiques de l'art tradicional. Frida Kahlo, famosa pels seus autoretrats que exploren temes d'identitat, dolor i experiència femenina, és una icona de l'art del segle XX i del feminisme.
“ Sóc la meva pròpia musa. Sóc la persona que millor conec.
Sóc la persona que vull millorar
— Frida Kahlo
Frida Kahlo (Autorretrat)
En l'art contemporani, les dones no només són representades de manera més complexa i variada, sinó que també ocupen un lloc central com a creadores. Artistes de diverses cultures i contextos han utilitzat les seves plataformes per abordar temes com la maternitat, la sexualitat, la violència de gènere o l'apoderament femení, i per lluitar contra els estereotips. Artistes com Cindy Sherman, Marina Abramović i Yayoi Kusama utilitzen les seves obres per explorar les percepcions de gènere, identitat i poder, desafiant les nocions tradicionals de l'art i proposant noves representacions autèntiques i diverses de l'experiència femenina. De ser vistes com a muses o objectes de desig, les dones han emergit com a poderoses figures complexes.
Retrat de dona (Yayoi Kusama)
L'art i la cultura tenen un paper essencial en la promoció del canvi social i la consciència de gènere. Els moviments feministes han estat fonamentals per redefinir el paper de la dona en l'art i la cultura, qüestionant estereotips i promovent la representació equitativa en totes les formes d'expressió artística. En els darrers temps hi ha un moviment creixent cap a la revaloració de les obres d'artistes femenines històricament marginades i la inclusió de perspectives feministes en la crítica i la curadoria artística, fet que contribueix a una revisió i reinterpretació de la història de l'art des d'una òptica més inclusiva i diversa. La contínua exploració de temes relacionats amb la dona en totes les seves diversitats enriqueix el panorama artístic global i promou un diàleg inclusiu i reflexiu sobre les experiències femenines.
“ Quan pinto, em sento viva; i quan pinto dones, pinto ànimes
— Élisabeth Vigée Le Brun
