.jpg)
Marie Curie al seu laboratori
Marie Curie, nascuda Maria Sklodowska a Varsòvia, Polònia, el 1867, és una de les científiques més importants de la història. Des de ben jove, va mostrar un excepcional talent per a la ciència i les matemàtiques, malgrat les limitacions imposades a les dones al seu país natal. El 1891, es va traslladar a París per estudiar a la Universitat de la Sorbona, on va destacar en física i matemàtiques, obtenint els seus títols amb honors. A París, va conèixer i es va casar amb Pierre Curie, i tots dos van formar una col·laboració científica que revolucionaria el camp de la física. Les seves investigacions sobre la radioactivitat els van fer mereixedors del Premi Nobel de Física el 1903.
Després de la tràgica mort de Pierre el 1906, Marie va continuar la seva recerca, i el 1911 va ser guardonada amb un segon Premi Nobel, aquesta vegada de Química, pels seus descobriments del radi i el poloni, i els seus estudis sobre la naturalesa i el comportament d'aquests elements. Marie Curie no només va fer avenços fonamentals en la ciència, sinó que també va enderrocar barreres en una època en què les dones enfrontaven grans obstacles en l'accés a l'educació i a la investigació científica. La seva dedicació incansable i els seus èxits extraordinaris van deixar un llegat perdurable, inspirant futures generacions de dones a seguir els seus passos.
Com ella, la història de la ciència és plena d'exemples de dones valentes i decidides que es van atrevir a desafiar les convencions i endinsar-se en camps fins aleshores dominats per homes, demostrant que els mites i els estereotips sobre la capacitat segons el gènere no tenen cap mena de fonament.
“ No cal témer res a la vida, només tractar de comprendre
— Marie Curie
Ada Lovelace: la primera programadora de computadores. Ada Lovelace, filla del poeta Lord Byron, és reconeguda com la primera programadora d'ordinadors. Al segle XIX, Lovelace va treballar amb Charles Babbage en el seu disseny del motor analític, una màquina que és considerada una precursora de l'ordinador modern. Ada va escriure el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina, demostrant que el pensament lògic i matemàtic no és exclusiu de la ment masculina.
Katherine Johnson: la matemàtica que va portar l'home a la Lluna. Katherine Johnson, una matemàtica afroamericana, va treballar a la NASA i va ser crucial en l'èxit de les missions durant la carrera espacial. La seva precisió en els càlculs va permetre que l'home arribés a la Lluna el 1969. Johnson va desafiar no només les barreres de gènere, sinó també les racials, en un moment en què els dos prejudicis estaven fortament arrelats en la societat nord-americana.
Hedy Lamarr: innovadora en la tecnologia de les comunicacions. Hedy Lamarr, més coneguda per ser una estrella del cinema en l'època daurada de Hollywood, també va ser una brillant inventora. Durant la Segona Guerra Mundial, Lamarr codesenvolupà una tècnica de salt de freqüència per a les comunicacions de ràdio, una tecnologia que es convertiria en la base per a les comunicacions modernes sense fil. El seu treball va ser un exemple clar de com les dones podien contribuir significativament en la innovació de tecnologies avançades, desafiant el prejudici segons el qual no estaven capacitades per ser inventores o enginyeres.
Rita Levi-Montalcini: neurocientífica. Rita Levi-Montalcini, nascuda a Itàlia, va ser una neurocientífica que va guanyar el Premi Nobel de Medicina el 1986 pel seu descobriment del factor de creixement nerviós. Tot i patir discriminació per la seva condició de dona i les vicissituds durant la Segona Guerra Mundial, Levi-Montalcini va continuar la seva investigació en condicions adverses, demostrant una vegada més que la passió i el compromís amb la ciència no tenen res a veure amb el gènere.
