Pandora (Lawrence Alma-Tadema, 1881)
Després que Prometeu robés el foc de l'Olimp per lliurar-lo a la humanitat, Zeus va decidir castigar-lo, tant a ell com als homes. Va ordenar a Hefest, el déu de la forja, que modelés una figura amb argila, i altres déus la van dotar de nombrosos dons. Atenea li va ensenyar les arts domèstiques, Afrodita li va atorgar bellesa i Hermes li va proporcionar astúcia i la capacitat de mentir. Així va néixer Pandora, la primera dona, el nom de la qual significa "la dotada de tots els dons".
Abans d'enviar Pandora a la terra, Zeus va lliurar-li una gerra amb instruccions precises de no obrir-la mai. No obstant això, moguda per la curiositat insaciable que els déus li havien donat, la noia no va poder resistir la temptació; en obrir-la, va alliberar tots els patiments que, fins aleshores, eren desconeguts per a la humanitat: les malalties, la gana, el dolor, la mort... Mentre els mals ja es dispersaven pel món, Pandora va tancar la gerra just a temps per retenir l'últim esperit que hi quedava a dins: l'esperança.
“ Un home té un temps immortal a les mans; les dones només tenen el present
— Glòria Steinem
Mural de Sydney (Austràlia)
Els mites i les creences sobre les dones han tingut un impacte profund en les societats, influenciant lleis o escampant perjudicis. En la tradició judeocristiana, Déu va crear Eva a partir d'una costella d'Adam, establint la visió de la dona com a derivada de l'home. Els mites i les creences han suposat la discriminació i l'exclusió de les dones en molts àmbits, inclosos l'educació o l'ocupació, i han justificat rols subordinats. Gairebé totes les cultures han assignat a les dones el paper de cuidadores, responsables de la llar i de la criança dels fills. De vegades, les dones han estat idealitzades com a símbols de puresa, virtut i modèstia, fet que ha comportat expectatives estrictes sobre la seva aparença i el seu comportament.
Amb l'avenç del feminisme i els moviments per la igualtat de gènere, moltes d'aquestes creences són desafiades i revisades. No obstant això, en temps moderns, ha sorgit un nou mite: la creença que les dones han de ser "superdones", capaces d'equilibrar una carrera professional exitosa amb les responsabilitats domèstiques i familiars. Aquest mite, encara que pugui semblar positiu, genera pressions i expectatives poc realistes, i per a moltes dones suposa una càrrega psicològica i emocional afegida.
“ Qualsevol dona que entengui els problemes de portar una casa
estarà més a prop d'entendre els problemes de portar un país
— Margaret Thatcher
Mural de Miami (EUA)
