.jpg)
La política del fill únic (Xina)
La política del fill únic, implementada el 1979 pel govern xinès per contenir el ràpid creixement de la població, prohibia a les parelles urbanes tenir més d'un fill. El govern va aplicar mesures estrictes per assegurar-ne el compliment, incloent-hi multes, la pèrdua del lloc de treball i, en casos extrems, avortaments forçats i esterilitzacions. Aquesta política va tenir conseqüències socials i demogràfiques importants, i tot i que va aconseguir frenar el creixement de la població, també va tenir efectes negatius. Un dels més destacats va ser el desequilibri de gènere resultant d'una preferència cultural pels fills homes, fet que va comportar un alt nombre d'avortaments selectius i l'infanticidi de nenes. A més a més, va suposar l'envelliment de la població, amb una menor proporció de joves per sostenir els ancians. El 2013, en un intent per revertir les tendències de disminució de la població activa, el govern va començar a relaxar la política, autoritzant a algunes parelles tenir dos fills. El 2021, es va autoritzar a les parelles tenir fins a tres fills.
“ La política del fill únic a la Xina va evitar uns 400 milions de naixements
– Organització Mundial de la Salut
Família pescant a Key West (Florida, EUA)
La natalitat està influenciada per una varietat de factors que afecten directament les dones i que inclouen les decisions personals, la pròpia salut, les polítiques públiques o els contextos culturals, socials i econòmics. En molts països desenvolupats, les taxes de natalitat han disminuït en les darreres dècades a causa de factors com l'educació, l'increment en la participació de les dones en el mercat laboral, l'accés als anticonceptius o la preferència per famílies més petites. En general, les dones amb un nivell d'educació elevat i amb aspiracions professionals tendeixen a endarrerir la maternitat i tenir menys fills. En alguns casos, la manca de suport familiar, econòmic o social per equilibrar la maternitat i la pròpia carrera professional, pot dissuadir les dones de ser mares. A conseqüència de tots aquests paràmetres, la taxa de natalitat global ha disminuït des dels 37 naixements per cada 1.000 persones a mitjan segle XX, als 18,5 naixements en l'actualitat. Alguns països com Espanya tenen taxes sensiblement menors, al voltant dels 7 o 8 naixements per cada 1.000 persones.
“ Europa té la taxa de natalitat més baixa del món,
amb una mitjana de 10 naixements per cada 1.000 persones
– World Bank, Eurostat
Alguns països enfronten desafiaments demogràfics crítics a causa de la disminució de naixements, cosa que ha propiciat que s'implementin mesures per incentivar la natalitat. Les polítiques que donen suport a les famílies, com el permís de maternitat i paternitat remunerat, l'atenció mèdica assequible o el treball flexible, han demostrat ser eficients per impulsar les taxes. Gairebé tots els països ofereixen algun tipus de llicència de maternitat, però poc més de la meitat n'ofereixen de paternitat, que a més a més, solen tenir durades i beneficis significativament menors.
“ Només el 55% dels països ofereixen algun tipus de llicència de paternitat
– Organització Internacional del Treball
Infants a les comunitats rurals (El Salvador)
