El moviment #MeToo és una iniciativa global que visibilitza i combat l'assetjament sexual i la violència de gènere. El seu origen es remunta al 2006, quan l'activista Tarana Burke va utilitzar la frase Me Too per donar suport a dones víctimes d'abusos sexuals en comunitats marginalitzades. Tot i això, no va ser fins a l'octubre de 2017 que el moviment va guanyar projecció internacional, quan l'actriu Alyssa Milano va promoure el hashtag #MeToo en resposta a les acusacions contra el productor de Hollywood Harvey Weinstein. A partir d'aquell moment, el hashtag es va convertir en una poderosa eina perquè dones de totes les edats i contextos compartissin les seves experiències d'assetjament sexual i agressió. El fenomen es va estendre ràpidament a escala mundial, fent evident que l'assetjament i la violència de gènere eren problemes sistèmics i generalitzats en diversos sectors, des de l'entreteniment fins a la política, l'acadèmic o l'àmbit laboral. El 2018, un any després de l'inici del moviment, el 45% de les empreses als Estats Units havien pres mesures addicionals per prevenir l'assetjament sexual.
“ En les primeres 24 hores des de la primera publicació a Facebook,
el hashtag #MeToo va ser citat més de 12 milions de vegades
– CNN
Manifestació de Sufragistes (Anglaterra)
A excepció d'alguns episodis puntuals, no va ser fins al segle XIX que va sorgir el feminisme organitzat. Al llarg del segle XX, el moviment es va expandir i diversificar, plantejant temes com l'accés a l'educació, la igualtat a la feina o el control sobre el propi cos. Gràcies a aquestes reivindicacions es van aconseguir avenços significatius en molts països occidentals, incloent-hi el dret a vot, el dret a la igualtat salarial o la protecció contra la discriminació. Durant les dècades dels 60 i 70, el moviment va guanyar impuls posant sobre la taula temes com els drets reproductius o la violència de gènere, i moviments com el Women's Liberation Movement van impulsar canvis legislatius i socials importants. La tercera onada del feminisme, des de la dècada de 1990 fins a l'actualitat, centra les seves reivindicacions en la diversitat, la interseccionalitat i els drets de les dones en totes les cultures, aprofundint en temes com la representació política, la violència de gènere, la igualtat en l'àmbit laboral o l'autonomia reproductiva. Tot i que en molts llocs i sectors s'han aconseguit fites significatives, la igualtat completa encara està lluny d'assolir-se.
“ En almenys 36 països, les dones no tenen els mateixos drets
a la propietat i l'herència que els homes
– ONU Dones
Les desigualtats estructurals persisteixen en molts contextos i àmbits quotidians. Els estereotips de gènere i les normes culturals arrelades afecten desproporcionadament les dones en moltes parts del món, limitant la seva autonomia, el seu comportament i l'accés a les oportunitats educatives, laborals o de lideratge. A escala global, les dones pateixen desigualtats en l'accés a serveis de salut sexual i reproductiva, així com en la capacitat per prendre decisions informades sobre el seu propi cos. La violència de gènere continua sent una preocupació greu a tot el món, amb alts índexs de violència domèstica, agressions sexuals o tràfic de persones. En aquest context, els moviments feministes són més necessaris que mai per continuar impulsant polítiques i lleis que promoguin la igualtat i protegeixin els drets de les dones en tots els àmbits, garantint la seva participació plena en la societat.
Dona i paraigua (Etiòpia)
