Rigoberta Menchú (Guatemala)
Rigoberta Menchú va néixer a Guatemala el 9 de gener de 1959 en una família indígena k'iche', en un entorn d'extrema pobresa i marginació. De jove va ser testimoni de la brutalitat del conflicte armat intern que afectava greument els pobles indígenes del país, i va decidir involucrar-se en organitzacions i moviments polítics que advocaven pels drets de les comunitats. El seu activisme es va centrar en la denúncia de l'opressió, explotació i violència, i en la promoció de l'educació, la salut i el benestar. La seva vida ha tingut un impacte significatiu en la lluita per la justícia social i els drets humans en favor de les comunitats indígenes de l'Amèrica Llatina, i ha inspirat milers d'activistes arreu del món. El 1992 va rebre el Premi Nobel de la Pau en reconeixement del seu treball en la defensa dels drets dels pobles. Va ser la primera persona indígena en rebre aquest prestigiós guardó.
“ Les dones indígenes constitueixen el 5% de la població mundial
— ONU
Una dona Uro cuinant (Perú)
En les darreres dècades, hi ha hagut avenços notables en el reconeixement dels drets dels pobles indígenes, incloent-hi els drets de les dones. Molts països han implementat programes i polítiques per millorar l'accés als serveis bàsics com l'educació o la salut, i cada cop més, estan ocupant rols de lideratge en l'esfera pública, participant activament en la política, la gestió de recursos naturals o la defensa dels drets humans. Les dones indígenes tenen un paper fonamental en la preservació de les cultures i de les tradicions de les seves comunitats. Són dipositàries del coneixement, de la llengua i de pràctiques ancestrals que enriqueixen la diversitat global. La revitalització de llengües indígenes sovint depèn del paper actiu de les dones en la seva transmissió.
“ Més del 80% de les llengües indígenes són transmeses per dones
— UNESCO
Tot i els avenços, moltes comunitats indígenes encara pateixen alts nivells de pobresa i marginació. L'accés a serveis bàsics com la salut, l'educació o l'ocupació formal és limitat, i la manca de reconeixement dels seus drets culturals i territorials dificulta la seva capacitat per gestionar i beneficiar-se dels recursos naturals de les seves pròpies terres. Aquestes desigualtats són especialment pronunciades per a les dones indígenes, que pateixen discriminacions no només per la seva condició ètnica, sinó també per raons de gènere. Menys del 30% de les dones indígenes tenen títols de propietat sobre les terres, i el 70% treballen en sectors informals i de baixa remuneració. La manca d'accés a les oportunitats i a sistemes de justícia culturalment sensibles, contribueix a perpetuar els cicles de vulnerabilitat i d'exclusió social d'aquests col·lectius.
“ A l'Amèrica Llatina, la taxa d'analfabetisme entre dones indígenes
és fins a tres vegades més gran que la de les dones no indígenes
— UNICEF
Mercats de Copacabana (Bolívia), Tunja (Colòmbia) i Sucre (Bolívia)
