Isabelle d'Este pintada (Tiziano)
Isabella d'Este (1474-1539) va ser una figura destacada del Renaixement italià. De família noble, el 1490, es va casar amb Francesco II Gonzaga, marquès de Màntua, i el 1519, després de la mort del seu marit, va assumir el paper de lideratge del marquesat. Tot i que la major part del seu poder era limitat, la seva influència política va ser notable, i la seva cort es va convertir en un referent artístic i cultural de l'època. Fou una gran defensora de músics, escriptors i artistes com Leonardo da Vinci, Rafael i Tiziano, i a través de la seva correspondència amb altres nobles, va promoure i impulsar els interessos culturals de la comunitat. Isabella d'Este va deixar un llegat durador com una figura clau del Renaixement. El seu mecenatge i suport a les arts va contribuir a definir el període, i la seva habilitat per navegar en la política de l'època va consolidar la seva reputació com una de les dones més influents del seu temps.
Una noia contempla un Picasso al museu d'Orsay (París, França)
En temps antics, unes poques dones, com Isabella d'Este, van tenir l'oportunitat d'influir en la política o la cultura, però, en general, la seva participació en l'esfera pública estava restringida per normes socials que limitaven el seu rol a l'àmbit domèstic. Al llarg del segle XX, la participació femenina en la vida comunitària va experimentar avenços notables, incloent-hi el dret al vot, la igualtat d'oportunitats a la feina o l'accés a l'educació. Els moviments feministes i de drets civils van ser essencials per superar aquestes limitacions.
Actualment, les lleis i les polítiques d'igualtat garanteixen la participació de les dones en totes les esferes socials: en la política, els negocis, les organitzacions i altres àmbits de presa de decisions. Avui dia, les dones no només ocupen posicions de lideratge en empreses i governs, sinó que també exerceixen rols clau en les organitzacions comunitàries i en els moviments socials. A escala mundial, les dones representen al voltant del 70% dels treballadors de salut i més del 60% dels mestres. En moltes comunitats rurals, les mestres són fonamentals per augmentar la taxa de matriculació de les nenes als sistemes educatius.
“ El 60% dels participants en projectes de desenvolupament comunitari són dones,
sobretot en àrees com la salut i l'educació
— ONU Dones
Tot i que s'han aconseguit avenços significatius, encara existeixen obstacles estructurals arrelats —la discriminació, els estereotips de gènere, les dificultats per accedir al finançament...—, que limiten la participació plena i equitativa de les dones a tots els nivells de la comunitat.
