Família herero d'Opuwo (Namíbia)
Des de l'antiguitat fins a l'era moderna, el paper de les dones en les comunitats ha experimentat transformacions significatives, sovint marcades per les dinàmiques de poder i les normes culturals pròpies de cada època. Un exemple entre molts són les dones herero, un grup ètnic bantú que habita territoris d'Angola, de Botswana i sobretot de Namíbia, on n'hi ha censats aproximadament uns 250.000. A diferència de la majoria dels bantús, que són agricultors, els herero són tradicionalment pastors. No obstant això, durant el període colonial, alguns grups van ser molt influenciats per la cultura occidental i van desenvolupar una identitat completament nova. Les dones herero van adoptar els vestits fins als turmells que portaven les missioneres i colonitzadores alemanyes a finals del segle XIX. La característica més particular del vestit és el seu tocat amb banyes, l'otjikaiva, que es porta per homenatjar les vaques que històricament han sustentat la comunitat.
Monja en un monestir de Maramures (Romania)
L'evolució dels drets de les dones al llarg de la història ha estat un procés complex i sovint tumultuós, una lluita perseverant per la igualtat, el reconeixement i la participació en la vida social, econòmica, política i cultural de les seves comunitats. Ja en les primeres civilitzacions, les dones ocupaven rols restringits als àmbits de la llar i la maternitat, amb un accés limitat a l'educació formal i poca participació en els assumptes públics o econòmics. En l'Europa medieval, els convents proporcionaven algunes de les poques oportunitats per a l'educació i l'autonomia de les dones fora del matrimoni. Les monges tenien accés a l'educació i participaven ocasionalment en algunes activitats culturals i religioses. Malgrat que unes poques figures femenines van transcendir en les arts o la política, les estructures patriarcals que confinaven les dones a l'àmbit domèstic es van perpetuar durant els segles posteriors. No va ser fins al segle XVIII, durant la Il·lustració, que van aparèixer noves idees sobre la igualtat i els drets humans que qüestionaven els models patriarcals.
“ Les dones som com les bossetes de te,
no sabem la nostra veritable força fins que estem en aigua calenta
— Eleanor Roosevelt
El sorgiment del feminisme al segle XIX i la seva consolidació durant el segle XX va marcar un punt d'inflexió crucial en la lluita pels drets civils i polítics de les dones, impulsant canvis a tot el món, sobretot als països occidentals. Les dones van assolir el dret al vot, van millorar el seu accés a l'educació superior i van incrementar la seva participació en la força laboral. Avui dia, són cada cop més presents en posicions de lideratge polític, empresarial, acadèmic, cièntífic o tecnològic, i continuen trencant barreres i desafiant estereotips en totes les àrees de la societat. Moviments com #MeToo han promogut canvis culturals i legislatius. No obstant això, la bretxa salarial de gènere, la baixa representació política, la violència domèstica o la discriminació al lloc de treball són alguns dels problemes globals que reflecteixen desigualtats estructurals arrelades que persisteixen i que requereixen atenció contínua. Tot i que s'han aconseguit grans avenços, la lluita per la plena igualtat i el reconeixement dels drets de les dones encara és una tasca pendent de completar.
Eleanor Roosvelt amb la Declaració Universal dels Drets Humans
Eleanor Roosevelt (1884-1962) va ser una figura clau en la política nord-americana i mundial com a Primera Dama dels Estats Units, i més tard com a diplomàtica. Defensora dels drets humans, va jugar un paper fonamental en la creació de la Declaració Universal dels Drets Humans com a delegada a les Nacions Unides. La seva feina i dedicació a les causes socials ha deixat un llegat durador en els drets civils i humans.
Monja en un monestir de Maramures (Romania)
Dones herero (Opuwo, Namíbia)
